L’ordenació del nou creixement urbà en el sector a ponent de Vic es proposa en base a tres criteris bàsics:

Proposem un creixement recolzat en les vies de connexió camp-ciutat, mitjançant petits nuclis urbans compactes immersors en territori agrícola protegit. que deixen fluir els corredors ecològics del paisatge agrícola que conformen l’imatge de la plana de Vic cap a l’interior de la ciutat transformant-se en espais lliures que comencen com a Parcs Agrícoles i acaben en Parcs Urbans sense dissolució de continuïtat a mesura que augmenta la seva proximitat amb el centre històric.

 

Aquest nous nuclis urbans es connecten directament amb el centre històric i entre ells mitjançant passetjos peatonals i carrils-bici implantats en els corredors ecològics amb criteris principalment paisatgístics.

Son nuclis urbans petits generadors de vida pròpia i autosuficiència que permeti minimitzar la mobilitat entre sectors com un dels criteris principals de la sostenibilitat.

 

Les traces de la vitalitat tant sectorial com intersecorial  es situaran sempre adaptant-se a la topografia existent, respectant els marges, planes i turons.

Els corredors ecològics i paisatgístics seguiran les traces hidrológiques existents, mantenint-se les masses d’arbres, recuperant els camins rurals i potenciant els recs com elements vertebredors de les noves xarxes de connexió mediambiental.

 

Proposem   un creixement fonamentat amb els criteris de nuclis compactes de densitat elevada inmersos en les grans corredors ecològics, amb edificacions de poca alçada que permeten aconseguir el màxim de sol agrícola protegit.

Aquests nuclis neixen com a reinterpretació del model de centre històric de la ciutat, analitzant la compacitat de la seva trama, els mecanismes d’adaptació bioclimàtica i la seva diversitat com a generadora de vida urbana.

El Skyline d’aquests nuclis d’edificació serà de planta baixa i dues o tres plantes aleatòriament, proposem no superar mai l’alçada dels arbres autòctons de la zona, els roures, pollancres. S’aconseguirà d’aquesta manera que les façanes de la nova ciutat provoquin una visió amb una imatge predominant de masses verdes des de la variant o des dels accessos cap al centre.

Proposem que els nous nuclis compactes residencials tinguin un creixement lineal recolzat en el carrer com ha estructura vertebradora i generadora de vida urbana a on es desenvolupin els comerços que permetin l’autosuficiència dels sectors.

La secció dels carrers augmenta en els recorreguts cap el paisatge creant una sèrie de seqüències com si fossin finestres obertes cap als nous territoris- paisatges.

La trama urbana es proposa com una retícula de dues direccions jeràrquicament diferenciades ;

Primer els carrers orientats en la direcció  centre ciutat- territori rural-paisatge com a eixos principals i estructuradors del creixement, seran els carrers mes transitats i sobre els que es situarà prioritariament el comerç i desprès els carrers orientats perpendicularment com els eixos vertebradors bàsicament de la residència provocant sempre visuals cap els corredors ecològics, aconseguint d’aquesta manera que l’espai verd sigui sempre a pocs metres de cada unitat residencial.

 

Proposem un model d’edificació diversa, que conjuga illes de configuració compacte i diferents blocs lineals d’edificacions, les seves combinacions provoquen una diversitat de tipologies que permeten conviure els habitatges unifamiliars amb els plurifamiliars, els habitatges amb diferents règims de protecció amb habitatges lliures, els habitatges destinats a gent jove de Vic amb habitatges per als joves immigrants, en definitiva que permet conviure amb totes les complexitats de la nova societat del segle XXI.

 

L’Edificació es proposa amb un gàlib màxim definit per el perímetre en planta i volum corresponent a Planta baixa mes tres plantes que defineix una edificabilitat menor que la màxima establerta per a cada illa. Aquest sobredimensionat del gàlib màxim respecte a l’edificabilitat genera un percentatge d’espais vuits o patis que permetran a la posterior intervenció dels arquitectes fugir dels paràmetres encorsetats establerts en els planejaments que els hi venen imposats.

 

Aquest es el mecanisme que ens assegura aconseguir diverses tipologies residencials amb una disposició aleatòria del numero i ubicació dels patis interiors. Només resta com a element obligatori l’alineació al perímetre de l’illa que ens assegura l’ordre dins de les parcel·les que configuren cada sector.

 

La planta baixa serà de 3,5 m d’alçada permetent que siguin utilitzades indistintament com a comerços, estudis, oficines, residències o habitatges  permetent amb l’excés d’alçada proposar mecanismes que aconsegueixin l’intimitat en les plantes Baixes. Les places d’aparcament es proposen en els soterranis de cada edificació tenint els accessos des dels carrers secundaris.

 

La secció del carrer principal  serà de 10 m per al vial rodat i una amplada de les voreres variable d’acord amb els criteris de visuals paisatgístiques.

Els vials secundaris tindran una secció de 7,5 m amb dos carrils destinats a la circulació i un tercer a l’aparcament en superfície, mentres que els carrers d’accés a la part residencial seran de secció per a dos carrils, 6 m.

 

El límit entre el nou sol urbà i el sol destinat als grans parcs agrícoles protegits estarà sempre definit amb una franja intermitja de verd urbà. Les construccions unifamiliars proposades en els límits hauran de ser els elements de protecció i proposem que siguin semienterrades per a reduir el seu impacte mediambiental i com a mecanisme bioclimàtic.

 

Els paviments hauran de ser porosos amb la finalitat de no alterar la permeabilitat natural del terreny, les aigües pluvials es recolliran en bases de rec per als Parcs Agrícoles.